《Mort d’un heroi romantic》歌词

[00:05:27] Un cosí de ma mare tenia un bufet pròsper a la ciutat.

[00:05:27] Fa molts anys van enviar-m’hi com a jove passant d’advocat.

[00:05:27] Vaig trobar una cambra senzilla —una taula, un llit, un mirall.

[00:05:27] Hi arribava que era nit tancada, que en alguna taverna del centre s’havia fet tard.

[00:05:27] Al replà, la senyora Manresa passava les hores cosint

[00:05:27] Però aquell dia semblava alterada, va apropar-se, nerviosa, i va dir:

[00:05:27] “Disculpi, no sap com odio venir a demanar-li favors,

[00:05:27] L’inquilí del tercer aquest migdia estava com boig i ara pico i no respon”.

[00:05:27] A la llum d’un immens canelobre, vaig obrir-me pas en la foscor.

[00:05:27] Avançant entre ombres de mobles, repassava les habitacions.

[00:05:27] Vaig sentir uns gossos que somicaven, vaig seguir la pista dels plors

[00:05:27] I, senyors, com sabran vaig trobar-me un gran heroi romàntic mort al menjador.

[00:05:27] I tenia una nota ridícula arrugada entre les mans

[00:05:27] Plena de dits que jugaven amb trenes, de postes de sol i donzelles a lloms de cavalls.

[00:05:27] Poc després l’inspector s’apuntava el contacte d’un familiar,

[00:05:27] Un germà que vivia a la costa amb qui celebraven els sants.

[00:05:27] Van tancar-li els dos ulls amb tendresa, van tapar-lo amb un llençol blanc.

[00:05:27] En silenci tothom glopejava el te verd que havia escalfat la mestra del quart.

[00:05:27] Un mossèn va pregar un Pare Nostre amb un fil de veu mort de son.

[00:05:27] Al costat, vam reunir-nos els homes per mirar de treure el cos.

[00:05:27] I estirant d’uns turmells sense vida vaig sortir d’aquell menjador.

[00:05:27] La senyora Manresa patia “per l’amor de Déu, vigilin amb els cops”.

[00:05:27] Al carrer la carrossa esperava, el cotxer es distreia observant

[00:05:27] Uns soldats de permís que cantaven sota la llum dels fanals.

[00:05:27] Vam comptar fins a tres per fer força per pujar el cadàver a dalt.

[00:05:27] Un vent fred va gelar l’aire, un fuet petant amb mandra va fer arrencar els cavalls.

[00:05:27] I seguia amb la nota ridícula arrugada entre les mans

[00:05:27] Plena de crits en el buit, de desigs violents, de tempestes que enterren vaixells dins el mar.

[00:05:27] Plena de dones rient, d’ulls sanguinolents, de bellesa que no deixa espai per pensar.

[00:05:27] Plena de muses ferides per sempre per claus rovellats en cançons de poetes vulgars.

[00:05:27] Plena de salts infinits on t’esperen immòbils, per si vols passar-hi, uns gimnastes de glaç.

[00:05:27] Plena de bèsties bavoses a punt d’enfrontar-se en combat desigual amb els presos cristians.

[00:05:27] Plena de nens espantats que miren si arriben els pares sota la pluja constant.

[00:05:27] Plena de joves erectes que arramben pubilles guarnides pel ball del diumenge de rams.

[00:05:27] Plena de braços que s’alcen i paren un taxi sortint de sopars amb amics que se’n van.

[00:05:27] Plena de creu-me, ho intento, però a estones sospito, morena, que això no s’aturarà mai.